Com ja he comentat en articles anteriors, l’objectiu que persegueix el legislador a l’obligar a exhibir el Certificat d’Eficiència Energètica dels habitatges i locals en publicar un anunci de venda o lloguer és establir un nou factor a la valoració immobiliària, que confia que la pròpia dinàmica del mercat impulsarà la millora del parc edificat des del punt de vista ambiental. Parteixen del supòsit que, a major eficiència energètica dels immobles, els compradors i arrendataris estaran disposats a desemborsar una major quantitat de diners per ells i que, per tant, tant els projectes d’obra nova com la rehabilitació d’edificis de caràcter privat perseguiran l’objectiu de reduir el consum energètic. Al reduir el consum energètic es redueixen també les emissions de CO2 a l’atmosfera, alhora que es millora l’economia dels ciutadans en tant que alliberen rendes fins al moment destinades a la factura energètica, mentre que a nivell de país es redueix la dependència exterior i es millora la balança de pagaments. En definitiva, es promou que l’activitat econòmica, en la seva pròpia dinàmica i sense plantejaments revolucionaris, contribueixi positivament tant a nivells particulars com generals.

El món com el coneixem és el resultat de molts factors que es combinen en l’esdevenir diari. L’organització social, els patrons de comportament, el marc legislatiu i l’ètica defineixen un model determinat de societat, que en funció dels seus paràmetres s’aproximarà més o menys a un ideal de justícia. Per aconseguir una societat justa és imprescindible que el marc legislatiu s’hagi definit amb una voluntat veritablement orientada a assolir aquest paradigma, i exigeix que d’una ciutadania èticament compromesa amb els valors humanistes. En aquest sentit, convé que tota empresa recordi sempre la responsabilitat social de la seva activitat i es replantegi el llegat que pretén deixar la societat en què es desenvolupa. Això és una cosa que personalment, com a ciutadà i com a professional, em preocupa i per això celebro que hi hagi iniciatives que, per estar prenyades d’ètica, contribueixin a un benefici social en algun dels àmbits que l’afecten. Com he comentat anteriorment, l’eficiència energètica dels edificis aporta una sèrie de beneficis transversals a la societat, pel que celebro que hi hagi ja una entitat financera que ofereix diferents condicions de finançament per als habitatges en funció de la qualificació energètica d’aquestes. Això és el que ofereix, de moment, Triodos Bank, que cobra interessos diferents en funció de si l’habitatge que es vol comprar s’ha obtingut una A o una G en el certificat energètic. Això és un pas endavant perquè l’objectiu legislatiu s’assoleixi.

Finalment, una reflexió que enllaça amb el títol de l’article. Si hi ha una entitat financera que contribueix, amb les seves hipoteques, a promoure l’eficiència energètica, ¿no seria convenient una llei hipotecària per, entre altres coses, reduir el consum energètic?