Puc obrir el bany a la sala?

A l’hora de distribuir els espais d’una vivenda, i sobretot en vivendes de superfície mínima o vivendes on es busca una desgerarquització de les estances, una de les qüestions que surgeixen a molts arquitectes és Puc obrir el bany a la sala? Tot seguit realitzem un recull de les normatives autonómiques d’habitabilitat on es parla del bany i la distribució de l’habitatge.

DECRET 28/1999 (derogat)

2.5.1..Les peces principals de l’habitatge han de complir els següents requisits:

2.5.5.2.No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter o una dutxa, o banyera.

 DECRET 28/2003 (derogat)

2.5.6 Les sales.

2.5.6.2 No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter. En cas d’habitatges en què el programa funcional tingui un únic espai destinat a sala-cuina dormitori, s’admet l’accés directe sempre que aquest sigui des de l’espai que es pot compartimentar com a habitació.

DECRET 55/2009 (vigent a data d’avui 21 d’octubre de 2011)

 Com a elements diferencials més significatius respecte de les normatives existents, es pot destacar la potenciació de la flexibilitat i la indiferenciació d’espai de les estances de l’habitatge, específicament de les habitacions d’ús individual, la llibertat en la compartimentació, la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de dotacions necessàries, com ara l’emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment dels espais intermedis amb l’exterior.

 3.3 Compartimentació

1. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb l’única limitació que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents.

2. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter fix consistent en l’equip de cuina i les cambres higièniques, els elements que tinguin una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifici i els que conformin el tancament amb l’exterior.

4. Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peces que integrin l’habitatge.

Observem que prescriu que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents. Al decret vigent es dona més llibertat distributiva al projectista en favor de la flexiblitat dels habitatges. Així doncs, l’accés al bany es pot realitzar perfectament des de la sala, amb certes limitacions normatives però, i les limitacions de l’intecionalitat espaial i funcional que defineixi el projectista.

Paradoxes normatives: si considerem dos pisos «contemporanis»amb la mateixa distribució,  un del 2003 i l’altre del 2009 es donaria el cas que l’habitatge del 2003 no podria tenir cèdula.

Si haguessim de renovar la cédula d’un habitatge creat al 2003 (decret del 2003) entre la cambra del wàter i la sala hi hauria d’haver dues portes, mentre que un pis creat al 2009 en la renovació de cédula no tindría cap problema si la cambra del wàter obre a la sala.