Puc obrir el bany a la sala?

A l’hora de distribuir els espais d’una habitatge, i sobretot en habitatges de superfície mínima o habitatges on es busca una desgerarquització de les estances, una de les qüestions que sorgeixen a molts arquitectes és Puc obrir el bany a la sala? Tot seguit realitzem un recull de les normatives autonòmiques d’habitabilitat on es parla del bany i la distribució de l’habitatge.

DECRET 28/1999 (derogat)

2.5.1..Els peixos principals de l’habitatge han de complir els següents requisits:

2.5.5.2.No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter o una dutxa, o banyera.

 DECRET 28/2003 (derogat)

2.5.6 Les sals.

2.5.6.2 No tenir accés directe a cap cambra higiènica que contingui un wàter. En cas d’habitatges en què el programa funcional tingui un únic espai destinat a sala-cuina dormitori, s’admet l’accés directe sempre que aquest sigui des de l’espai que es pot compartir com a habitació.

DECRET 55/2009 (vigent data d’avui 21 d’octubre de 2011)

 Com a elements diferencials més significatius respecte de les normatives existents, es pot destacar la potenciació de la flexibilitat i la indiferenciació d’espai de les estances de l’habitatge, específicament de les habitacions d’ ús individual, la llibertat en la compartimentació, la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de dotacions necessàries, com ara l’emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment dels espais intermedis amb l’exterior.

 3.3 Compartimentació

1. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb l’única limitació que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents.

2. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris de flexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb el projecte tècnic original: una funció estructural o siguin elements comuns a l’edifici i els que conformen el tancament amb l’exterior.

4. Els cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peixos que integrin l’habitatge.

Observem que prescriu que els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i els destinats a cambres higièniques siguin recintes independents. Al decret vigent es dóna més llibertat distributiva al projectista a favor de la flexibilitat de les habitatges. Així doncs, l’accés al bany es pot realitzar perfectament des de la sala, amb certes limitacions normatives però, i les limitacions de la internacionalitat espacial i funcional que defineixi el projectista.

Paradoxos normatius: si considerem dos pisos “contemporanis”amb la mateixa distribució, un del 2003 i laltre de 2009 és donaria el cas que lhabitatge del 2003 no podria tenir cédula.

Si haguéssim de renovar la cèdula d’una habitatge creada al 2003 (decret del 2003) entre la cambra del wàter i la sala hi hauria d’haver dos ports, mentre que un pis creat al 2009 en la renovació de cèdula no tindria cap problema si la cambra del wàter obri a la sala.