L’alçada de les xemeneies: normativa i exemples (guia 2026)
En aquest article
Per Pau Martínez (col·legiat núm. 55.403 del COAC), arquitecte · Publicat el 16 de març de 2020 · Actualitzat el 5 de novembre de 2026
L’alçada de les xemeneies no es decideix a ull. Una sortida de fums massa baixa o mal situada retorna el fum, les olors o els gasos de la combustió cap a les finestres, les terrasses i les preses d’aire del mateix edifici i dels veïns. Per això la normativa fixa alçades i distàncies mínimes, que canvien segons el que surt pel conducte: l’aire de ventilació d’un habitatge, els gasos dels baixants, els fums d’una caldera o d’una xemeneia de llenya, o els de la cuina d’un restaurant.
En aquesta guia resumim què diu cada norma vigent el 2026 (el Codi Tècnic de l’Edificació, el RITE, la norma UNE 123001 i les ordenances municipals), amb taules i figures, els errors que veiem més sovint a les nostres inspeccions i un cas real de sortida de fums d’un bar-restaurant.
1. Per què importa l’alçada d’una xemeneia
El vent que xoca contra un edifici crea remolins al costat de les façanes, els careners i els volums de la coberta. Si la boca de la xemeneia queda dins d’aquesta zona, el fum no es dispersa: torna a baixar, entra per les finestres o retrocedeix pel mateix conducte. La figura 1 mostra els dos casos més habituals.
Figura 1. Dos errors habituals. Esquerra: la xemeneia és més baixa que l’edifici veí i el vent torna el fum cap avall. Dreta: la boca queda tocant al vessant i el vent crea turbulències que impedeixen el tiratge.
Molts edificis antics no compleixen les alçades actuals. No sempre és una infracció: quan es van construir, la normativa no existia o era menys exigent. Però en el moment que es fa una obra nova, una reforma, un canvi d’ús o s’implanta una activitat nova, el projecte ha de complir la normativa vigent.
2. Quina normativa s’aplica a cada sortida
No hi ha una única norma sobre xemeneies. La que s’aplica depèn del que evacua el conducte:
| Què surt pel conducte | Norma | Alçada mínima sobre la coberta | Altres condicions |
|---|---|---|---|
| Gasos dels baixants (ventilació primària del sanejament) | CTE DB HS 5 | 1,30 m; 2,00 m si la coberta és transitable | A 6 m de qualsevol presa d’aire i per sobre; 50 cm per sobre d’obertures de locals habitables a menys de 6 m |
| Aire de ventilació de l’habitatge (ventilació híbrida) | CTE DB HS 3 | 1 m; 2 m si la coberta és transitable | Superar els obstacles situats a 2–10 m i 1,3 vegades l’alçada dels situats a 2 m o menys; a 3 m de qualsevol entrada d’aire |
| Fums de la campana d’una cuina domèstica | CTE DB HS 3 | Segons les condicions de les boques d’expulsió | Extracció mecànica de 50 l/s per un conducte independent |
| Fums de calderes, estufes i xemeneies de llenya o pèl·lets | RITE i UNE 123001 | 1 m sobre el carener o la coberta plana situada a 10 m o menys | Superar obertures properes i obstacles de la coberta; regles segons el pendent |
| Fums de la cuina d’un bar o restaurant | CTE DB SI i DB HS, UNE-EN 16282 i ordenança municipal | Fins a la coberta, amb l’alçada que fixi l’ordenança | Conducte independent i registrable, EI 30 on correspongui, extinció automàtica segons potència |
Si a un mateix conducte l’afecten diverses normes, s’aplica la condició més exigent. I les ordenances municipals poden afegir requisits a totes.
3. Ventilació d’habitatges i campanes de cuina (CTE DB HS 3)
El document bàsic HS 3 del Codi Tècnic, Qualitat de l’aire interior, regula la ventilació dels edificis. L’aire viciat dels habitatges (banys, cuines i, en general, els locals humits) s’expulsa a l’exterior per boques d’expulsió que, com a regla general, s’han de situar a la coberta i separades com a mínim 3 m de qualsevol element d’entrada d’aire de ventilació, perquè l’aire expulsat no torni a entrar.
Ventilació híbrida
Quan la ventilació és híbrida (funciona per tiratge natural i, si no n’hi ha prou, s’activa un extractor), la boca d’expulsió ha de quedar:
- com a mínim 1 m per sobre de la coberta;
- per sobre de qualsevol obstacle situat a una distància d’entre 2 i 10 m;
- a 1,3 vegades l’alçada de qualsevol obstacle situat a 2 m o menys;
- a 2 m sobre el paviment si la coberta és transitable.
Figura 2. Alçada de la boca d’expulsió en ventilació híbrida segons el CTE DB HS 3: per sobre dels obstacles situats a entre 2 i 10 m (esquerra) i 1,3 vegades l’alçada dels situats a 2 m o menys (dreta).
La campana de la cuina
A més de la ventilació general, la cuina d’un habitatge ha de tenir un sistema específic d’extracció mecànica per als fums i vapors de la cocció, amb un cabal mínim de 50 l/s. La campana es connecta a un conducte independent dels de ventilació general, que no es pot fer servir per extreure l’aire d’altres locals, i que ha d’acabar en una boca d’expulsió amb les condicions del mateix HS 3.
4. Calderes, estufes i xemeneies de llenya (RITE i UNE 123001)
Les xemeneies dels generadors de calor (calderes, estufes i xemeneies de llenya o de pèl·lets) estan regulades pel Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), aprovat pel Reial decret 1027/2007 i modificat després diverses vegades, la més recent de calat pel Reial decret 178/2021. Com a regla general, el RITE exigeix que els productes de la combustió s’evacuïn per la coberta de l’edifici, i només admet la sortida per façana en supòsits concrets, com la substitució de calderes individuals en edificis existents amb aparells estancs de baixa emissió. Per al disseny de la xemeneia remet a la norma UNE 123001, Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies modulars.
Si en altres fonts trobes referències a la «ITE 02.14», corresponen al RITE de 1998, derogat el 2007. Avui la referència és la instrucció tècnica IT 1.3.4.1.3 del RITE vigent.
La UNE 123001 és més exigent que el CTE, perquè els fums de la combustió són més nocius que l’aire de ventilació. Separa les condicions en quatre situacions.
Façanes, careners i obertures properes
- Si la xemeneia és a 10 m o menys d’un carener o de la vora d’una coberta plana, l’ha de superar com a mínim 1 m.
- Si hi ha finestres o obertures d’un edifici proper a una distància d’entre 10 i 20 m, la boca ha de quedar per sobre de la vora superior de l’obertura més alta.
Figura 3. UNE 123001: la xemeneia ha de superar en 1 m el carener o la coberta plana situada a 10 m o menys, i quedar per sobre de l’obertura més alta d’un edifici situat a entre 10 i 20 m.
Obstacles a la mateixa coberta
Els badalots d’escala, els cambres de màquines, els murets i altres xemeneies també compten. Si la xemeneia és a una distància menor que dues vegades l’alçada (2h) de l’obstacle, n’ha de superar el punt més alt com a mínim 1 m. Si és més lluny, l’obstacle ja no en condiciona l’alçada.
Per exemple, amb un badalot de 2,5 m d’alçada, qualsevol xemeneia situada a menys de 5 m l’ha de sobrepassar en 1 m, és a dir, arribar a 3,5 m sobre la coberta. Amb el CTE, en canvi, una ventilació d’habitatge situada a més de 2 m només hauria de superar els 2,5 m del badalot.
Figura 4. UNE 123001: a menys de 2h d’un obstacle d’alçada h, la xemeneia ha de superar en 1 m el seu punt més alt.
Finestres al vessant i a la façana
Si hi ha una finestra al mateix vessant, com una lluerna, la xemeneia n’ha de quedar a més d’1 m si és per sobre o a un costat, i a més de 2 m si és per sota; en aquest cas, a més, la boca ha de superar en més d’1 m l’aresta superior de la finestra. En una façana, el conducte s’ha de separar com a mínim 1 m en horitzontal de qualsevol finestra.
Figura 5. UNE 123001: distàncies a les finestres del vessant (més d’1 m per sobre, més de 2 m per sota) i a les finestres de la façana (més d’1 m en horitzontal).
El pendent de la coberta
- En cobertes amb pendent superior a 20°, la xemeneia ha de superar el carener com a mínim 1 m si n’és a menys de 2,5 m. Si és més lluny, pot quedar per sota del carener, sempre que la boca quedi fora de la zona de turbulència del vessant que indica la figura 6.
- En cobertes amb pendent inferior a 20°, la xemeneia ha de superar el carener com a mínim 1 m.
Figura 6. UNE 123001, cobertes amb pendent superior a 20°: a menys de 2,5 m del carener, la xemeneia l’ha de superar en 1 m.
Figura 7. UNE 123001, cobertes amb pendent inferior a 20°: la xemeneia ha de superar el carener en 1 m.
5. Ventilació dels baixants (CTE DB HS 5)
Els baixants d’aigües residuals es ventilen prolongant-los per sobre de la coberta (ventilació primària). L’apartat 3.3.3.1 del document bàsic HS 5, Evacuació d’aigües, exigeix que la sortida:
- sobresurti com a mínim 1,30 m per sobre de la coberta si no és transitable, i 2,00 m sobre el paviment si ho és;
- sigui a 6 m com a mínim de qualsevol presa d’aire exterior per a climatització o ventilació, i per sobre;
- quedi com a mínim 50 cm per sobre de la cota més alta de les obertures de locals habitables situades a menys de 6 m;
- no acabi sota marquesines ni terrasses, i estigui protegida de l’entrada de cossos estranys.
Són les ventilacions que més males olors provoquen quan es col·loquen al costat d’una terrassa o una finestra.
6. Cuines de bars i restaurants
La sortida de fums d’una cuina professional és el punt que més condiciona l’obertura d’un bar o un restaurant. A les regles anteriors s’hi sumen:
- Seguretat en cas d’incendi (CTE DB SI 1). Una cuina amb més de 20 kW de potència instal·lada és un local de risc especial, llevat que els aparells estiguin protegits per un sistema automàtic d’extinció. En qualsevol cas, els conductes d’extracció han de ser independents de qualsevol altra extracció o ventilació i exclusius de cada cuina, tenir registres per a la inspecció i la neteja, i una classificació EI 30 quan discorren per l’interior de l’edifici, o per façana a menys d’1,50 m de zones que no siguin com a mínim EI 30 o de balcons, terrasses o obertures practicables.
- Extinció automàtica (CTE DB SI 4). Les campanes de les cuines de més de 50 kW han de tenir un sistema automàtic d’extinció (de més de 20 kW en ús hospitalari o residencial públic).
- Equips de ventilació (UNE-EN 16282). Aquesta sèrie de normes regula les campanes, els filtres, els conductes i la resta de components de ventilació de les cuines comercials.
- Ordenança municipal. Sol fixar per on pot sortir el fum, a quina alçada i si calen filtres o sistemes de depuració.
Per això, abans de llogar un local per a un bar o un restaurant, el primer és comprovar que hi ha un recorregut possible per al conducte fins a la coberta. T’ho expliquem a la nostra pàgina de reforma de locals, bars i restaurants.
7. Ordenances municipals: el cas de Barcelona
Els ajuntaments poden exigir més que el CTE i el RITE. A Barcelona, l’antiga Ordenança general del medi ambient urbà (1999) prohibia expulsar fums per façanes i patis, i classificava les xemeneies de les instal·lacions de combustió en categories, segons el combustible i la potència, amb una alçada mínima sobre els edificis del seu entorn:
| Categoria | Alçada mínima sobre les edificacions | Radi que es té en compte |
|---|---|---|
| 0 | 1 m | 10 m |
| 1a | 2 m | 20 m |
| 2a | 3 m | 40 m |
| 3a | 5 m | 80 m |
La categoria 0 corresponia, per exemple, a les instal·lacions de combustibles gasosos de potència moderada; les superiors, a combustibles amb més sofre o a potències més grans. La mateixa ordenança exigia un parallamps a les xemeneies que superessin en més de 10 m l’alçada dels edificis situats en un radi de 50 m.
Important: aquesta ordenança es va substituir per l’Ordenança de medi ambient de Barcelona de 2011, i cada municipi té la seva. Abans de projectar una sortida de fums comprovem sempre l’ordenança vigent al municipi i, si cal, ho consultem amb els serveis tècnics municipals.
8. Errors habituals
- Xemeneies massa baixes al costat d’un edifici més alt: el fum baixa i entra per les finestres dels veïns.
- Boques al costat del carener, però per sota, en plena zona de turbulència.
- La campana de la cuina connectada al conducte de ventilació general del bany o de la cuina.
- Sortides de fums a la façana o a un pati des d’un local, que gairebé cap ordenança admet.
- Conductes sense registres per a la neteja, on s’acumula greix, amb risc d’incendi.
- Ventilacions de baixants a prop de terrasses o finestres, que provoquen males olors.
Ho veiem sovint a les nostres inspeccions constructives i a la inspecció tècnica d’edificis (ITE).
9. Cas real: dos conductes per façana a Montesquiu
En un projecte de bar-restaurant a la planta baixa d’un edifici de 1930 a Montesquiu, el local no tenia patis interiors, i pujar els fums per dins hauria ocupat espai dels habitatges de dalt. La solució va ser portar dos conductes vistos per la façana fins a la coberta, des d’una campana industrial amb sistema automàtic d’extinció. Els conductes són de material incombustible, amb protecció EI 30 al tram interior, i desemboquen 1 m per sobre del carener i per sobre de qualsevol obertura situada a menys de 15 m.
Estat actual de la façana, abans de la reforma del local.
Fotomuntatge del projecte: els dos conductes de fums pugen vistos per la façana fins a la coberta.
Vam preferir deixar-los vistos, com un element més de la façana, en lloc d’amagar-los en un calaix d’obra. El projecte està en tramitació; pots veure’n la planta, la normativa aplicada i la resta de decisions a la fitxa del projecte de Montesquiu.
10. Com t’ajudem
Dissenyem sortides de fums en projectes d’obra nova, reforma, canvi d’ús i obertura de bars i restaurants, i revisem les existents quan donen problemes:
- Reforma de locals, bars i restaurants: estudi previ, projecte d’obra i d’activitat, llicència i direcció d’obra.
- Canvi d’ús de local a habitatge, on la ventilació i la sortida de fums són un punt clau.
- Reformes integrals d’habitatges i edificis.
- Inspecció constructiva, si una xemeneia existent dona problemes.
Preguntes freqüents sobre l’alçada de les xemeneies
Normativa citada: Codi Tècnic de l’Edificació (DB HS 3 Qualitat de l’aire interior, DB HS 5 Evacuació d’aigües, DB SI Seguretat en cas d’incendi) · Reial decret 1027/2007, Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), text consolidat · UNE 123001:2012, Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies modulars · Sèrie UNE-EN 16282, Equips per a cuines comercials · Ordenança de medi ambient de Barcelona (2011).
