La casa, en una parcel·la allargada entre mitgeres del carrer Comte Vilardaga, tenia mancances importants de llum, ventilació i accessibilitat, i patia humitats que afectaven la salut de la casa. L’encàrrec era convertir-la en un habitatge confortable i saludable amb un pressupost ajustat.

L’estratègia va ser invertir en allò que no es veu —estructura, aïllament, ventilació i drenatge— i resoldre els acabats amb materials senzills, recuperant els elements originals que valia la pena conservar.

La decisió clau va ser perforar la coberta amb claraboies, que porten llum natural a l’interior i permeten habitar l’espai sota coberta, ampliant la superfície útil. Al centre de la parcel·la s’obre un pati interior que il·lumina i ventila totes les estances; a més, el terra se segella i es drena correctament. Les humitats van quedar resoltes: avui és una casa seca i sana.

Es van retirar els revestiments superflus per deixar a la vista les voltes dels forjats, els murs de formigó artesanal de les mitgeres i els terres de rajola ceràmica. Davant seu, una paleta contemporània de formigó vist, vidre i estructura metàl·lica vista, que deixa petits retalls com a finestres al passat de la casa.

Per resoldre la manca de ventilació es va instal·lar un sistema de doble flux amb filtració i recuperació de calor, i es va millorar l’aïllament de la coberta i les façanes per reduir pèrdues a l’hivern i guanys a l’estiu. L’estructura es va simplificar i reforçar. Els graons es van concentrar en punts concrets, de manera que les zones principals queden en un sol nivell.