Com molts àtics de la seva època, l’habitatge tenia una distribució compartimentada que limitava l’entrada de llum natural i no aprofitava les vistes, amb instal·lacions antiquades i poc eficients. L’espai es percebia fosc, laberíntic i poc acollidor.

Els propietaris, una família jove amb nens petits, volien una llar oberta i funcional on gaudir en família i rebre els amics. El projecte optimitza cada metre quadrat i converteix la llum i l’amplitud en les protagonistes.

S’eliminen les parets que separaven la sala d’estar, el menjador i la cuina per crear un únic espai diàfan i lluminós. La cuina, abans petita i fosca, es converteix en el cor de la casa, amb una illa central des de la qual els pares poden cuinar sense perdre de vista els nens.

Perquè l’amplitud no resulti monòtona, subtils canvis de nivell diferencien les zones: la sala, lleugerament elevada, es distingeix del menjador i la cuina sense necessitat de parets.

Els dos dormitoris i el bany s’integren en un mur gris que recorre l’habitatge i s’obre a l’espai de dia mitjançant obertures estratègiques. El mur incorpora armaris encastats i prestatgeries, amb molt d’emmagatzematge sense sacrificar l’estètica. El gris contrasta amb el blanc del sostre i la calidesa del terra de fusta.

Els finestrals de terra a sostre de la galeria i els colors clars omplen l’habitatge de llum natural durant tot el dia, i la il·luminació artificial crea diferents ambients amb llums indirectes i llums penjants. A més, es conserva un fragment del mur de càrrega original, revestit amb rajola ranurada i il·luminat de manera indirecta, que esdevé el punt focal de l’espai. La galeria, amb vistes a l’interior d’illa, es transforma en un racó tranquil amb fusta, pedra i plantes.