La propietària tenia el local llogat com a bar-restaurant i va voler aprofitar la sortida de l’inquilí per convertir-lo en habitatge i llogar-lo amb el nou ús.

El primer pas va ser comprovar que el local complia els requisits urbanístics per al canvi d’ús a habitatge: que la normativa de la zona ho permet, que les dimensions, la llum i la ventilació arriben als mínims d’habitabilitat i que res de la comunitat ho impedeix. Amb la viabilitat confirmada, vam redactar el projecte, vam tramitar la llicència, vam dirigir l’obra i vam obtenir la cèdula d’habitabilitat, el document que permet llogar el pis com a habitatge.

El local funcionava com a bar: una sala única amb barra i vitrina, lavabos per als clients, una petita cuina i dos magatzems al fons. La façana al carrer era un aparador i la part posterior donava a una terrassa que el bar gairebé no feia servir. Aquesta terrassa va ser la clau del canvi d’ús a habitatge, perquè aporta llum i ventilació natural als dormitoris.

L’habitatge s’organitza en dues franges. Al costat de la façana del carrer hi ha la zona de dia: una sala d’estar-menjador amb cuina oberta de 32 m², amb finestres de fusta noves en lloc de l’antic aparador. Cap a la terrassa se situen els tres dormitoris, cadascun amb portes de sortida a l’exterior. Al mig, un rebedor distribueix cap als dormitoris i el bany.

Les noves divisions es van fer amb envans de cartró guix, una solució ràpida, neta i lleugera que va permetre ajustar el pressupost. Cada estança té la seva pròpia unitat d’aire condicionat, per garantir el confort i un consum d’energia eficient.

Les dues plantes són a la mateixa escala i en la mateixa posició, per comparar l’abans i el després. La sala del bar, la barra, els lavabos i els magatzems desapareixen; al seu lloc, els dormitoris ocupen la façana de la terrassa i la zona de dia s’obre al carrer. Els murs de càrrega, l’escala comunitària i els pilars es mantenen.