Projecte · Canvi d’ús sense obres · Sant Martí (Barcelona)

Canvi d’ús de local a habitatge sense obres: un cas real al carrer Aragó

El 2013 vam legalitzar com a habitatge un local d’oficina de 50 m² on el seu propietari vivia des del 1996. L’única obra va ser invertir el sentit d’obertura de la porta del bany. T’expliquem com es va justificar i per què, amb la normativa actual, un canvi d’ús així gairebé sempre necessita obres.

Proposta de moblament de l’habitatge sense obres

Proposta de moblament: el dormitori se separa de la sala amb mobles, sense aixecar cap envà.

50 m²

Superfície útil
Oficina utilitzada com a habitatge des del 1996.

1 porta

Única obra
Canviar el sentit d’obertura del bany.

Cèdula

Obtinguda
Habitatge legal per vendre o llogar.

Abans de continuar llegint

Avui aquest canvi d’ús no es podria fer sense obres

Des del 2013 han canviat dues coses clau: el Codi tècnic de l’edificació exigeix ara adequar l’envolupant i les instal·lacions en qualsevol canvi d’ús a habitatge, i des del 2022 Barcelona calcula la densitat d’habitatges amb un altre criteri. Amb la normativa vigent, un canvi d’ús de local a habitatge sol comportar una reforma integral. T’ho expliquem més avall.

L’encàrrec

Legalitzar un habitatge que ja existia

El propietari vivia des del 1996 en un local del primer pis d’un edifici d’habitatges del carrer Aragó. Al registre i al cadastre constava com a oficina, i volia convertir-lo legalment en habitatge per poder vendre’l o llogar-lo com a tal.

El primer pas va ser un estudi de viabilitat: vam comprovar que el planejament admetia un habitatge més a l’edifici, vam buscar el projecte original a l’arxiu municipal i vam amidar el local per verificar que, tal com estava, complia les condicions d’habitabilitat i d’accessibilitat.

Fitxa del projecte

  • Ubicació: carrer Aragó, Sant Martí (Barcelona)

  • Client: particular

  • Any: 2013

  • Superfície: 49,91 m² útils (56 m² construïts)

  • Obra: canvi del sentit d’obertura de la porta del bany

  • Serveis: estudi de viabilitat, projecte de canvi d’ús, llicència, certificat final d’obra i cèdula d’habitabilitat

  • Arquitectes: Kaitek

Abans

Una oficina diàfana en un edifici d’habitatges

El local abans del canvi d’ús.

Oficina en el seu estat original, amb les finestres al carrer
Oficina en el seu estat original, amb les finestres al carrer
Oficina en el seu estat original, amb la tarima i el bany
Oficina en el seu estat original, amb la tarima i el bany
Plànol original de l’edifici de l’arxiu municipal
Plànol original de l’edifici de l’arxiu municipal

El local era un espai diàfan d’uns 50 m² útils amb dues finestres al carrer, un bany complet i una cuina. Una tarima de fusta elevava part del terra.

El plànol del projecte original de l’edifici, que vam trobar a l’arxiu municipal, demostrava que la distribució era l’original i que el despatx tenia la superfície necessària per ser habitatge.

La solució

Mobles en lloc d’envans

Un únic espai amb bany, a efectes legals.

Un dormitori separat amb mobles

Legalment, l’habitatge consta com un únic espai amb bany. Per moblar-lo com un habitatge d’un dormitori vam plantejar una separació amb mobles: un armari alt cap al passadís i un moble baix cap a la sala.

El moble baix deixa passar la llum i l’aire de les finestres, de manera que tant la sala com la zona de dormir compleixen les condicions d’il·luminació i ventilació natural que exigeix la normativa.

L’única obra: la porta del bany

Només va caldre canviar el sentit d’obertura de la porta del bany. Amb la porta obrint cap enfora, a l’interior s’hi pot inscriure el cercle d’1,20 m de diàmetre que exigeix la normativa perquè el bany sigui practicable en cadira de rodes.

Així es complien les condicions d’accessibilitat de l’habitatge sense tocar envans, instal·lacions ni acabats.

Plànols

Com es va justificar un dormitori que no existeix

Estat inicial, proposta i justificació normativa.

Encara que la proposta no tingui una habitació tancada, la normativa exigeix demostrar que es podria construir. El Decret 141/2012 d’habitabilitat estableix que, quan l’habitatge és un espai únic, ha de permetre compartimentar un dormitori de 8 m² sense que ni la sala ni el dormitori perdin els seus requisits obligatoris. Cal justificar-ho en plànols, igual que si l’envà s’hagués de construir.

Per això el tercer plànol dibuixa un envà teòric amb un tram en diagonal. Aquest gest no és estètic: és la manera que totes les peces compleixin alhora el Decret 141/2012 i les Ordenances metropolitanes d’edificació. Els cercles dibuixats són precisament aquesta comprovació, i el canvi d’ús es va poder aprovar sense construir l’envà.

Què havia de complir l’envà teòric

  • La sala admet un cercle de 2,80 m de diàmetre, sense estrenyiments de menys d’1,60 m.

  • La sala té almenys 2,20 m de contacte amb la façana.

  • El dormitori té almenys 8 m² i les dimensions mínimes exigides.

  • Entrada, cuina i bany admeten un cercle lliure d’1,20 m per girar en cadira de rodes.

  • Sala i dormitori conserven il·luminació i ventilació natural directa.

Planta del local d’oficina en el seu estat inicial
Planta del local d’oficina en el seu estat inicial
Proposta de moblament de l’habitatge sense obres
Proposta de moblament de l’habitatge sense obres
Justificació d’un dormitori tancat segons el Decret 141/2012
Justificació d’un dormitori tancat segons el Decret 141/2012

Els tres plànols són a la mateixa escala. Fes clic a cadascun per veure’l ampliat.

Què ha canviat

Per què avui no es podria fer sense obres

Codi tècnic i criteri de densitat.

1. El Codi tècnic exigeix adequar l’habitatge

El 2013, el Codi tècnic de l’edificació (CTE) només obligava a complir les exigències d’estalvi d’energia (DB HE) i de protecció enfront del soroll (DB HR) quan hi havia obres que modificaven el local. Com que aquí no es tocava l’envolupant ni les instal·lacions, n’hi havia prou de justificar les condicions de seguretat, salubritat, habitabilitat i accessibilitat de l’habitatge tal com estava.

L’actualització del CTE del 2019 (Reial decret 732/2019) va canviar-ho. Avui el DB HE 1 s’aplica a qualsevol canvi d’ús, encara que no es faci cap altra obra: l’habitatge ha de complir els límits de transmitància tèrmica de façanes, finestres i mitgeres i un coeficient global de transmissió de calor específic per als canvis d’ús. Si supera els 50 m² útils, també ha de complir el DB HE 0 de consum d’energia.

2. Barcelona calcula la densitat d’una altra manera

Per crear un habitatge nou, l’edifici no pot superar el nombre màxim d’habitatges que permet el planejament. A la major part de Barcelona, aquest màxim s’obté dividint la superfície de sostre entre un mòdul de 80 m².

El 2013 el càlcul es feia sobre la superfície construïda real de l’edifici. En aquest cas, 2.233 m² de sostre permetien 28 habitatges, i a l’edifici n’hi havia 22, de manera que hi cabia el nou.

El juliol del 2022 l’Ajuntament de Barcelona va publicar una guia que va canviar el criteri: la densitat es calcula sobre la superfície de sostre que permet construir el planejament vigent, no sobre la construïda. En molts edificis antics, construïts amb més sostre del que avui es permet, això redueix el nombre d’habitatges admesos, i sovint ja no queda marge per a cap més. Per això és el primer que comprovem.

3. Altres exigències que s’hi sumen

A aquestes exigències s’hi sumen les de salubritat del DB HS (ventilació de l’habitatge i, a les zones on cal, protecció enfront del radó), les d’accessibilitat del nou Codi d’accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023) i la recomanació de complir el DB HR de protecció enfront del soroll en els canvis d’ús a habitatge.

A la pràctica, gairebé cap local no compleix tot això sense aïllar l’envolupant, canviar les fusteries i renovar les instal·lacions de ventilació i climatització. El resultat habitual és una reforma integral, que convé tenir en compte des del principi quan es valora la compra.

Compte amb els locals «amb les obres ja fetes»

És freqüent que s’anunciïn locals reformats com a habitatge en què «només falta el tràmit del canvi d’ús». Si aquestes obres es van fer sense llicència ni projecte, el més probable és que no compleixin el CTE vigent i no es puguin legalitzar tal com estan, o que l’edifici ja no admeti més habitatges per densitat. Pot caldre refer bona part de l’obra.

Abans de comprar o signar una reserva, encarrega un estudi de viabilitat de canvi d’ús: et direm si és possible, quines obres calen i el seu cost aproximat.

Preguntes freqüents

Canvi d’ús de local a habitatge sense obres

A la pràctica, gairebé mai. Des de l’actualització del CTE del 2019, qualsevol canvi d’ús a habitatge ha de complir les exigències d’estalvi d’energia del DB HE, i això obliga normalment a aïllar l’envolupant, canviar finestres i renovar instal·lacions. Aquest cas del 2013 es va poder resoldre sense obres perquè aleshores aquestes exigències no s’aplicaven si no es modificava el local.

El DB HE 1 limita la transmitància de façanes, finestres i mitgeres i el coeficient global de transmissió de calor de l’habitatge; si té més de 50 m² útils, el DB HE 0 limita a més el seu consum d’energia. També cal justificar la ventilació i la salubritat (DB HS), la seguretat en cas d’incendi i d’utilització (DB SI i DB SUA) i l’accessibilitat, i és recomanable complir la protecció enfront del soroll (DB HR).

A la majoria de zones es divideix la superfície de sostre entre 80 m². Des de la guia municipal del juliol del 2022, es pren la superfície de sostre que permet el planejament vigent i no la construïda realment. En edificis antics amb més sostre del permès, això pot impedir crear habitatges nous.

Amb prudència. Si les obres es van fer sense llicència ni projecte, és probable que no compleixin la normativa vigent i que s’hagin de refer per legalitzar l’habitatge. Abans de comprar, un estudi de viabilitat comprova la densitat, el planejament i l’estat físic del local.

Perquè el Decret 141/2012 d’habitabilitat exigeix que un habitatge d’espai únic permeti compartimentar un dormitori de 8 m² sense que ni la sala ni el dormitori perdin els seus requisits. Es demostra en plànols amb un envà teòric, encara que no es construeixi mai.

Compraràs un local per convertir-lo en habitatge?

Abans de signar, encarrega un estudi de viabilitat: et direm si és possible, quines obres calen i quant poden costar.