Com redistribuir un pis de l’Eixample: cas real abans i després

Superposició de l’estat actual (en negre) i de la nova distribució (en vermell) d’un pis de l’Eixample, al carrer Sepúlveda de Barcelona.

Amb els anys, els habitatges queden desfasats. Les instal·lacions són el més evident, però també han canviat les exigències de confort acústic i tèrmic, la normativa d’habitabilitat i, sobretot, la manera de viure.

L’edifici típic de l’Eixample és una finca entre mitgeres, molt profunda, amb l’escala al centre i dos habitatges per planta que donen al carrer i a l’interior d’illa. La llum entra per les dues façanes i per celoberts estrets als laterals. Per això molts pisos repeteixen els mateixos problemes:

• Passadissos llargs que recorren tot l’habitatge.
• Cuines i banys petits, sovint allunyats de la zona de dia.
• Molts dormitoris amb poca llum, oberts a patis interiors.
• Un rebedor sobredimensionat, pensat per a una altra època.

Aquesta manera d’organitzar la casa respon a la parcel·la i als costums de principis del segle XX. Avui, en redistribuir un pis, es busca el contrari: menys circulació, una zona de dia àmplia i cuines i banys més generosos.

L’exemple és un pis de l’Eixample de Barcelona, en un edifici del 1900 del carrer Sepúlveda. Té 70,5 m² de superfície útil.

S’hi entra per un rebedor més gran que la cuina. Des d’aquí s’accedeix a la sala d’estar-menjador (que alhora dona pas a un dormitori doble), a la cuina i a un passadís que recorre, per ordre, un lavabo, un bany, dos dormitoris i, al fons, un quart dormitori, també doble.

Estat actual del pis de l’Eixample: el rebedor i el passadís ocupen 13,4 m², un 19 % de l’habitatge.

Només el rebedor (5,6 m²) i el passadís (7,8 m²) sumen 13,4 m²: el 19 % de l’habitatge es dedica a circular. És superfície que es paga, s’escalfa i es neteja, però que no es viu.

Abans de dibuixar una nova distribució cal identificar els elements fixos, que són els que condicionen la proposta:

• Façanes i patis. Les finestres i balconeres no canvien de lloc, així que determinen on poden anar les estances que necessiten llum i ventilació natural.
• Murs de càrrega. En els edificis de l’Eixample de la primera meitat del segle XX solen ser d’obra de maó massís, amb forjats de biguetes metàl·liques i revoltó ceràmic; en els més antics, les bigues poden ser de fusta.
• Baixants. Normalment són als patis interiors, i de la seva posició depèn on poden anar la cuina i els banys.
• Normativa d’habitabilitat. Superfícies mínimes, il·luminació i ventilació de cada estança, segons el Decret 141/2012 d’habitabilitat.

Obrir passos en un mur de càrrega és tècnicament i administrativament viable, amb un estintolament calculat (expliquem com a l’estintolament d’una paret de càrrega al carrer Diputació). Però en aquest cas plantegem una redistribució sense modificar l’estructura: amb les obertures, els murs de càrrega i els baixants localitzats, tota la resta es pot replantejar.

L’objectiu dels propietaris no era mantenir el nombre de dormitoris, sinó que fossin més amplis i que la cuina es convertís en un espai per estar-s’hi. La proposta reorganitza el pis així:

• On hi havia la cuina ara hi ha un dormitori nou.
• L’espai del lavabo, el bany i part del passadís es converteix en una cuina àmplia amb espai per menjar, al centre de l’habitatge.
• Des de la cuina s’arriba a un passadís curt que dona accés al bany comú, a un armari per a la rentadora i els estris de neteja, i a l’últim dormitori, que passa a ser una suite amb bany propi.

Superposició dels dos plànols: en negre, l’estat actual; en vermell, la nova distribució.

Nova distribució: en redistribuir un pis així, la cuina passa al centre i el passadís pràcticament desapareix.

En redistribuir un pis d’aquesta manera, l’habitatge dedica només un 3 % de la seva superfície a circulació, davant del 19 % inicial. Els metres recuperats passen a la cuina, als banys i als dormitoris.

Un dels dubtes més habituals en redistribuir un pis és si la cuina i els banys es poden canviar de lloc. La resposta és que sí, amb una condició: que continuïn a prop dels baixants.

En aquest pis, la cuina i els banys ocupen posicions noves, però es mantenen al costat del pati on hi ha els baixants. Així es poden refer les derivacions individuals de sanejament respectant els pendents mínims que garanteixen que l’aigua evacuï bé. Si una cuina o un bany s’allunyen massa del baixant, cal aixecar el terra o penjar les canonades pel sostre del veí de sota, i això sol complicar i encarir l’obra.

Si estàs pensant en una cuina oberta amb illa, et pot interessar com dissenyar una illa de cuina.

Quan es tracta de redistribuir un pis, gairebé mai hi ha una distribució que sigui la millor en abstracte: un mateix pis n’admet moltes. L’adequada depèn de com es vulgui viure la casa: quantes persones hi viuen, si es prefereix una cuina independent o oberta a la zona de dia, si cal un espai per treballar o quants banys es necessiten.

Per això, abans de dibuixar, convé comparar diverses opcions sobre el mateix plànol i valorar amb els propietaris què guanya i què perd cadascuna. Cada projecte comença per entendre què necessita qui hi viurà.

1. Visita i presa de dades. Mesurem el pis i localitzem murs de càrrega, baixants, patis i instal·lacions. Si no hi ha plànols fiables, fem un aixecament de plànols de l’estat actual.
2. Propostes de distribució. Per redistribuir un pis, dibuixem una o diverses alternatives i les ajustem amb els propietaris fins a trobar la definitiva.
3. Projecte i tràmits. Definim l’obra (acabats, instal·lacions, fusteries) i gestionem el permís municipal. A Barcelona, la redistribució d’un habitatge es tramita amb un comunicat d’obres, acompanyat d’una memòria o un projecte tècnic.
4. Pressupostos d’obra. Demanem preu a diverses constructores sobre el mateix projecte, perquè es puguin comparar.
5. Direcció d’obra. Seguim els treballs fins al final perquè s’executi el que s’ha projectat.

Expliquem cada fase amb més detall a la guia de les fases d’una reforma d’habitatge, i quant costa la feina de l’arquitecte a quins són els honoraris d’un arquitecte.

Aquest article és una orientació general. La viabilitat de redistribuir un pis i els tràmits necessaris en un cas concret els ha de valorar un tècnic competent després de visitar l’habitatge.