Les xemeneies són sortides de fums o aires viciats, ja sigui de banys, cuines, etc. o de calderes. Depenent del tipus de gasos que surtin per aquestes sortides seran més perjudicials o menys per a lentorn i haurem de complir una normativa o una altra. Aquestes xemeneies han d’estar ben dissenyades per no generar males olors i que els habitants dels habitatges o transeunts inhalin gasos que puguin ser perjudicials.
Sobretot quan fem una obra nova d’un edifici d’habitatge oa projectes de canvi d’ús haurem de considerar tot el que esmentem a continuació. Hem de dir que portem molts anys realitzant inspeccions en edificis i en la majoria dels casos no compleixen aquests requisits, això és perquè actualment les normatives són més exigents, no necessàriament són infraccions de la normativa ja que en el moment en què es van construir aquests edificis no existia la normativa reguladora.
A la imatge anterior s’observen defectes de funcionament derivats d’un mal disseny de les xemeneies. En el primer cas perquè està massa a prop d’una façana propera i es produeix un reflux dels fums. En el segon cas, la proximitat al carener genera turbulències que introdueixen a la part final de la xemeneia.
CTE El Codi tècnic de l’edificació
Xemeneies de ventilació de baixants (DB HS 2)
A l’HS2 es defineixen les condicions de les ventilacions dels baixants de l’edifici. Es valoren considerant la xemeneia i els obstacles (ja siguin façanes, o careneres de cobertes inclinades) tot seguit posem l’esquema gràfic i l’explicació.
Quan la distància amb l’obstacle és inferior a 2 metres:
- L’alçada de la xemeneia ha de ser l’alçada de l’obstacle multiplicat per 1,3.
Quan la distància a l’obstacle és a més de 2 metres i menys de 10 metres:
- L’alçada de la xemeneia ha de ser més gran que l’alçada de l’obstacle.
Quan la distància al carener és a menys de 2 metres:
- L’alçada de la xemeneia ha de ser com a mínim 1,3 vegades l’alçada que separa l’arrencada de la xemeneia fins al carener.
Xemeneies de ventilació de salubritat (DB HS3)
Aquesta ventilació de salubritat es refereix al sistema, com expliquem a aquest article, és la ventilació que permet que els habitants dels edificis gaudim d’un aire saludable per respirar.
Les xemeneies que evacuen aquest tipus daire han de superar lalçada de qualsevol obstacle entre 2 i 10 metres i 1,3 vegades lalçada de qualsevol obstacle a una distància menor o igual de 2 metres. És a dir, en aquest aspecte diu el mateix que el HS2 (ventilació de baixants) En cobertes transitables en canvi diu una cosa diferent, aquesta ha de ser de 2 metres com a mínim.
També es diu que les obertures d’extracció a xemeneies s’han de situar a 3 metres com a mínim de qualsevol element d’entrada d’aire per a la ventilació.
RITE Reglament d’instal·lacions tèrmiques
Al punt de la instrucció tècnica complementària ITE 02 on es defineixen totes les consideracions de disseny diu :
ITE 02.14 Xemeneies i conductes de fums. (…) Es considera adequat el disseny de les xemeneies i conductes de fums per a l’evacuació a l’exterior dels productes de la combustió dels generadors de calor feta segons la norma UNE 123001.
Observem que el RITE ens remet a les normes UNE.
Normes UNE
Xemeneies d’evacuació de fums
Per a xemeneies d’un altre tipus de gasos que poden ser més nocius per a la salut. Com poden ser els huns de calderes o cuines ens hauríem de remetre a les normes UNE, concretament a les normes UNE
Com es pot apreciar als gràfics inferiors extractes d’aquestes normatives, les exigències són semblants a les comentades anteriorment, però separa les consideracions en 3 parts:
Distància xemeneies en obstacles de la pròpia coberta
- En xemeneies separades a més de 2 vegades l’alçada de l’obstacle podem construir la xemeneia a la mateixa altura que l’obstacle
- En xemeneies en què l’alçada és menor que la del punt anterior, la xemeneia que construïm ha de superar en 1 metre l’obstacle.
En aquest cas és més restrictiu que el que hem comentat dins del CTE en els casos comentats anteriorment. Per exemple, si tenim un badalot o qualsevol volum de coberta de 2,5 metres d’alçada; si una xemeneia de ventilació de baixants o ventilació de salubritat que estava a més de 2 metres podia estar a l’alçada de l’obstacle, en aquest cas d’exemple que l’alçada de l’obstacle és 2,5 m totes les xemeneies separades fins a 6 metres han de sobrepassar l’obstacle en un metre.
Lògicament les normes UNE són més restrictives que el CTE ja que les xemeneies a què es refereixen emeten fums més nocius que els fums que regula el CTE.
KAITEK ARQUITECTURA
Xemeneies respecte a façanes confrontants
Distàncies a façanes confrontants:
- Si les distàncies de les xemeneies separades entre 10 m i 20 metres han d’arribar a superar com a mínim la vora superior del buit més alt.
- Si la distància a la façanes
Distàncies en funció de la inclinació de la coberta
A la planta, aquestes xemeneies han de separar-se com a mínim sempre 1 metre per dalt o lateralment de les obertures. En canvi, si estan per sota, les haurem de separar 2 metres i elevar-les com a mínim més d’un metre respecte l’aresta superior de l’obertura.
Depenent del pendent de la coberta hi ha una altra exigència:
- Si la coberta té un pendent inferior a 20º llavors cal aixecar 1 metre respecte al carener
- Si la coberta té un pendent superior a 20º i la xemeneia està separada més de 2,5 metres del carener
Normatives i ordenances municipals
Hi ha normatives municipals més exigents, per exemple l’Ordenança del Medi Ambient de Barcelona. Per exemple, en cas d’una reforma de local i implantació de nova activitat de restauració, haurem de considerar als projectes d’obres i activitat que en cas que els fums de la xemeneia siguin de llenya en un restaurant braseria ens exigirà que la distància d’aquestes xemeneies siguin sempre de 20 metres a tots els obstacles confrontants.
Es classifiquen els tipus de xemeneia en funció del seu combustible i potències:
- Categoria 0. Xemeneies de combustibles gasosos, amb una potència màxima de 500.000 Kcal/h i altres xemeneies amb altres combustibles però que el contingut de sofre és inferior al 0,2% amb una potència màxima de 100.000 Kcal/h
- Categoria 1a. Xemeneies d’instal·lacions amb combustibles en què el sofre representa menys del 0,2 % amb una potència de fins a 500.000 Kcal/h i xemeneies de sofre per sota de l’1 % amb una potència màxima de 20.000 Kcal/h
- Categoria 2a. Xemeneies d’instal·lacions que utilitzen combustibles amb sofre de fins a 2,5% amb una potència de fins a 20.000 Kcal/h.
- Per altres casos haurem de recórrer a l’Annex I.2 de l’ordenança
Per a aquestes classificacions s’estableixen uns paràmetres de disseny:
- Categoria 0. Una alçada d’1 metres per sobre de tota edificació situada dins d’un ràdio de 10 metres.
- Categoria 1a. Una alçada a 2 metres per sobre de tota edificació situada dins d’un ràdio de 20 metres.
- Categoria 2a. Una alçada a 3 metres per sobre de tota edificació situada dins d’un ràdio de 40 metres.
Un altre aspecte a tenir en compte és aquesta consideració: les xemeneies o conductes l’alçada dels quals sigui superior a 10 metres respecte a les alçades dels edificis confrontants o propers en un radi de 50 metres, hauran de disposar d’una instal·lació de parallamps.
Una altra consideració que cal tenir en compte quan projectem obra nova o canvi d’ús o reformes d’edificis a Barcelona és l’evacuació dels aires de condicionament climàtic (els aires condicionats). Si vols saber on col·locar el teu aire condicionat i quines normatives consultar a aquest article ho expliquem.