Cas d’estudi

En cas d’un habitatge en planta primera d’un edifici d’habitatge plurifamiliar amb un habitatge en planta segona, un altre habitatge en planta tercera, i un local en planta baixa. L´edifici no té ascensor. Està situat a la ciutat de Barcelona. Ja hem considerat en els estudis previs per al canvi d’ús diversos paràmetres decisoris: densitat d’habitatge admissible, la superfície útil de possible habitatge en relació amb la façana, ara estudiarem l’obligatorietat d’instal·lar ascensor. Per fer la valoració de si serà obligat instal·lar un ascensor, cosa que faria el procés de canvi dús a habitatge inviable ja que en el nostre cas no és possible construir-lo per falta despai, cal considerar les diferents normatives. A continuació, us detallem els raonaments.
IMG_20180507_101649

Normativa d’habitabilitat d’àmbit autonòmic

Segons el Decret 141/2012 , que regula els paràmetres d’habitabilitat per a l’obtenció de la cédula, una intervenció de canvi d’ús de local o oficina a habitatge és una intervenció recollida al Decret com a “Grup C” ja que la reforma que es pretén canvia l’ús d’un edifici parcialment suposant menys del 50% de la superfície construïda de l’edifici.

Segons aquesta normativa, en els casos del Grup C l’Apartat 2 de l’annex 1 (obra nova) estaria completament exempt excepte el punt 2.2.1. el qual com a accessibilitat no seria rellevant ja que el que diu és que l’accés a l’habitatge de nova creació s’haurà de fer per un espai públic o d’ús comú (com serà el cas).

Normativa d’edificació d’àmbit espanyol

La normativa de referència és el DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat que és un dels documents bàsics del CTE Codi Tècnic de l’Edificació, en concret la part DB SUA 9 que fa referència íntegrament a les prestacions d’accessibilitat exigibles als edificis.

El primer és saber l’àmbit i els criteris d’aplicació que queda definit al principi del document bàsic: “Quan un canvi d’ús afecti únicament part d’un edifici o quan es faci una ampliació a un edifici existent, aquest DB s’haurà d’aplicar a aquesta part, i disposar quan sigui exigible segons la Secció SUA 9, almenys un itinerari accessible que la comuniqui amb la via pública

A partir de tot això deduïm que quant a l’itinerari accessible amb la via pública caldrà aplicar exactament les mateixes exigències que si es tractés d’un edifici plurifamiliar nou. Això temem que ens pot complicar la viabilitat del canvi dús.

A l’apartat 1.1.2. del SUA 9 que tracta sobre l’accessibilitat entre les plantes de l’edifici ens exigeix ​​un ascensor accessible en els casos en què cal salvar més de dues plantes des d’alguna entrada principal accessible. A la resta dels casos s’exigeix ​​la previsió de la instal·lació futura d’un ascensor. Això es pot interpretar com que en el nostre cas hauríem de deixar la previsió ja que el nostre edifici té més de dues plantes, encara que el nostre local a convertir en habitatge estigui a la primera. No és broma, aquesta discussió l?hem tingut amb algun tècnic municipal.

No és obligatòria la vostra instal·lació però és obligatòria la vostra previsió? això és una bogeria ja que a efectes d’intervencions en edificis existents el que és veritablement complicat i invalidant en els processos de rehabilitació i reforma en canvis d’ús és la manca d’espai per fer previsions.

Tot i això des de juny del 2017 podem respirar alleujats i deixar de sotmetre’ns a l’arbitrarietat del funcionari municipal de torn ja que s’adjunta un comentari a l’edició comentada del Codi, que diu que la previsió d’ascensor no és aplicable en casos en què no cal instal·lar-lo quan no es disposa d’aquest espai.

Conclusió

Segons l’esmentat l’aplicació de la normativa autonòmica d’habitabilitat no implicaria instal·lar un ascensor. El canvi d’ús, segons la normativa estatal, tampoc implicaria la instal·lació d’un ascensor, però sí que hauríem de preveure la instal·lació d’aquest si disposem d’espai per fer aquesta previsió. No hi ha ordenances rellevants en aquest aspecte a l’àmbit de Barcelona. Podem doncs continuar amb el nostre projecte de canvi d’ús sense l’obligatorietat d’instal·lar-hi un ascensor.