La densitat màxima d’habitatge és el paràmetre regulador que trobem a la majoria dels planejaments urbanístics per limitar una “sobrepoblació” per unitat de superfície a les ciutats i regular la densitat en funció de criteris urbanístics. És important tenir-ho en compte quan es fan habitatges de nova creació a edificis d’obra nova o també quan es realitza un canvi d’ús, o fins i tot una segregació d’habitatges (partir en dos o tres un habitatge gran) procés en el qual també es creen nous habitatges.

A Barcelona aquest paràmetre apareix regulat en dues normatives:

1. N.N.U.U. Normatives Urbanístiques del Pla General Metropolità
2. O.M.E. Ordenances Metropolitanes de l’Edificació

1. NNUU del Pla General Metropolità de Barcelona

Trobem les definicions de densitat d’habitatge per a cada zona:

DENSITAT D’HABITATGE A ZONA 12

L’article original definia la densitat d’habitatge en funció d’una ràtio per hectàrea.

Article 318 – Nombre màxim d’habitatges per parcel·la. Les sol·licituds d’edificació en la subzona I, de substitució de l’edificació antiga,hauran de limitar el nombre d’habitatges per parcel·la, al que per dos-cents habitatges per hectàrea de sòl, o part proporcional, edificable a cada parcel·la a l’alçada reguladora corresponent.

Però aquest article es va modificar el 2004 a causa de la complicació que suposava la comptabilitat d’habitatges a l’hora de fer operacions de canvi d’ús.

L’article final amb la modificació, referida al municipi de Barcelona, ​​és el següent:

Art. 318. Nombre màxim d’habitatges per parcel·la (d’aplicació exclusiva al municipi de Barcelona) 1. Les sol·licituds d’edificació a la subzona I, de substitució de l’edificació antiga, hauran de limitar el nombre d’habitatges per parcel·la a què , per excés, resulti de dividir la superfície construïda pel mòdul de 80 m2. 2. Als efectes daquest article, sentén per superfície construïda la compresa entre els tancaments exteriors de ledifici. S’inclouen els celoberts i de ventilació, i s’exclouen els cossos sortints i la superfície de planta baixa que sobrepassi la profunditat de les plantes pis.

Podeu consultar l’article complet aquí: article 318

DENSITAT D’HABITATGE A ZONA 13

L’article 323 és el que regula el nombre d’habitatges a les zones d’eixample, la zona 13 segons el planejament, les modificacions de l’article que es detallen a continuació fan referència a l’àmbit de Barcelona encara que a Badalona ia Santa Coloma de Gramenet també hi van assumir el mòdul de 80 m2 per habitatge.

L’article 323 – Nombre màxim d’habitatges per parcel·la de les normes urbanístiques del PGM del 1976 diu: “Les edificacions que s’aixequin a la subzona I, intensiva, ia la subzona II, semiintensiva, no podran passar per parcel·la un nombre d’habitatges igual al que resulti per excés d’aplicar el màxim de 350 i 250 habitatges, respectivament, per hectàrea de sòl, o part proporcional, edificable a l’alçada reguladora corresponent.”

A continuació citem l’article modificat:

La modificació de l’art. 323 – Nombre màxim d’habitatges per parcel·la : “(d’aplicació exclusiva al municipi de Barcelona) 1. Les edificacions que s’aixequin a la subzona I, intensiva ia la subzona II, semiintensiva, no podran passar per parcel·la un nombre d’habitatges igual al que resulti, per excés, de dividir la superfície construïda pel mòdul de 80 m2 2. Als efectes d’aquest article, s’entén per superfície construïda la compresa entre els tancaments exteriors de l’edifici S’inclouen els celoberts i de ventilació, i s’exclouen els cossos sortints i la superfície de planta baixa que sobrepassi la profunditat de les plantes pis.

Podeu consultar l’article complet aquí: article 323

Com heu pogut observar els dos articles modificats són iguals, al contrari de l’articulat original que distingia densitat d’habitatge a zona 12 i zona 13. Si bé pot ser lògic que hi hagi diferents densitats en funció de la zona on es troba l’edifici (potser seria molt avorrida una ciutat amb una densitat sempre igual) si definim la densitat en funció de la superfície construïda, aquest serà una condició senzilla i sempre igual normativament, però mantindrem aquesta varietat de densitats ja que a les zones on hi ha més superfície construïda perquè es permet més edificabilitat inherentment tindrà un potencial de densitat dhabitatge major. Creiem que ha estat una bona modificació normativa.

2. Ordenances Metropolitanes de l’Edificació

Article 179 – Nom màxim d’habitatges per parcel·la

A efectes de què disposen els articles 318 i 323 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità, es determina el següent:

1. Els límits de 200, 350 i 250 habitatges per hectàrea fan referència als valors mitjans de les unitats de zona de nucli antic i de densificació urbana intensiva i semiintensiva.
2. Aquests límits referits a la porció de parcel·la inclosa dins de la profunditat edificable de l’illa respectiva es transformen en 334, 500 i 358 habitatges per hectàrea, respectivament.

Aprovada definitivament, de conformitat amb 68 de la Carta Municipal de Barcelona, ​​pel Plenari del Consell Municipal de 30 dabril de 2004 (BOP núm. 302 de 17/12/04).

Títol III

Disposicions complementàries de les Normes urbanístiques

Capítol 1r.

Disposicions sobre l’edificació en general

Art. 179. Nom màxim d’habitatges per parcel·la.

És deroga aquest article.