A KAITEK ARQUITECTURA creiem que construir bé és una virtut que hem de cultivar a les nostres obres.

Una de les patologies més comunes que trobem a totes les inspeccions tècniques que hem realitzat al llarg dels anys és la mala resolució constructiva de l’element d’abocador. Això genera unes deficiències en forma de taques i rajoles a la façana que amb el pas dels anys poden acabar amb un deteriorament complet del morter d’acabat de la façana possiblitant l’entrada d’aigua.

L’abocador té, resumidament, tres elements característics fonamentals:

• El “tauler”
• El goteró
• Els solapaments o resolucions

Per què serveix un abocador?

Un abocador és un element constructiu situat a la part inferior d’un buit o dalt d’una coronació (a la barana d’una coberta) que condueix les aigües cap a fora i les expulsa perquè no es produeixi un vessament pel pla de la façana, tant pels laterals com per la part inferior.

En aquest exemple de la imatge veiem com la part inferior de l’obertura s’ha enrajolat amb un material impermeable, això evita que es pugui tacar. Veiem que és un abocador construït amb algun element prefabricat (suposem que tindrà goterons encara que no ho veiem), que té els laterals amb un ressalt per evitar que l’aigua es pugui lliscar cap als costats amb el vent.

Els elements d’un abocador

El goteró

El goteró és l’element clau d’un abocador ja que impedeix que una vegada que les aigües arriben al final de l’abocador aquestes retornin per la part inferior al pla de façana.

El tauler

El “tauler” és l’element més gran de l’abocador, té un lleuger pendent per evacuar les aigües i pot ser de diferents tipus de materials (ceràmica, formigó armat, zinc, coure, acer inoxidable, marbre…)

Les qualitats que són imprescindibles són la seva escassa porositat i impermeabilitat ja que per la seva superfície circularà aigua i això en facilitarà la neteja i que no retinguin aigua que pugui afectar altres elements amb què està en contacte.

Es pot construir d’una sola peça (peces prefabricades de formigó armat, per exemple, o xapes plegades d’acer galvanitzat fabricades al taller, etc.) o construir per peces, això seria en cas d’aplacats ceràmics, de peces de pedra natural. En aquest darrer cas, cal tractar bé les juntes entre les peces, ja que són un punt feble pel que fa a la impermeabilitat de l’element.

Els solapaments o resolucions

Els solaps amb els brancals (a les obertures les parts verticals del buit), la trobada amb la fusteria i el premarc, la impermeabilització inferior i de brancals.

La impermeabilització inferior és una làmina que protegirà la resta dels elements de la intrusió daigua. És adequat que en els perímetres es realitzin “pujades” (uns 15 cm a les brancals, la totalitat del premarc a la trobada amb la fusteria, per exemple) és a dir, que la làmina horitzontal quan arribem a les vores es prolongui verticalment.

Què diu la normativa a Espanya

A Espanya es va aprovar el 2006 una normativa d’edificació molt exhaustiva i que es refereix als abocadors específicament. Fa referència als 2 cm de separació del pla de façana per impulsar bé les aigües, l‟existència d‟una barrera impermeable inferior il‟existència de l‟element de goteró.

També al solapament lateral de 2 cm amb el brancal, dit d’una altra manera, la normativa suggereix que l’aboca aigües s’encasti 2 cm lateralment a la paret.

La imatge que posem a continuació és extreta del CTE (Codi Tècnic de l’Edificació) versió del 2016.

Exemples construïts

On millor construeixen aquest tipus d’elements, més els val com plou al llarg de l’any, és als països nòrdics i centreeuropeus. Les fotos que posem a continuació són de Munic i Hèlsinki i han estat fetes per nosaltres durant els viatges que hem fet.

Exemple 1. Munic (Alemanya)

Aquesta foto de baix representa un disseny d’abocador perfecte, ha d’estar construït fa aproximadament un segle. Encara que està envellit pel temps té tots els elements ben executats: el solapament amb la brancal, la longitud del vol, el goteró (encara que no s’aprecia és un plec que fa retornar cap amunt la xapa) el tauler és una única peça de coure tractat amb allò que la impermeabilitat és total.

Exemple 2. Porvoo (Finlàndia)

Aquest abocador es troba en una església de l’Església al municipi de Porvoo a Finlàndia. L’edifici es va començar a construir al segle XIII i com veiem el disseny de les seves abocades (probablement s’han canviat les peces en algun moment) continua funcionant perfectament.

Exemple 3.Hèlsinki  (Finlàndia)

L’excepció a la regla, no ho intenteu a casa. A la imatge inferior es pot apreciar la façana dissenyada per Alvar Aalto (el millor arquitecte finlandès de tots els temps) per a l’edifici de la seu d’Enso-Gutzeit. Aquí el vessant aigua passa a formar part de la pròpia façana (capiçat, brancals i vessant aigua passen a ser peces iguals) i s’utilitza un material impermeable (marbre polit). Tot i així, per evitar l’escorriment pel pla de façana, apareixen algunes juntes horitzontals que fan les vegades de goteró Endevineu on són!