Treure una paret de càrrega: què és un estintolament i com es fa

Cada cop és més habitual que els nostres clients decideixin modificar la distribució del seu habitatge en una reforma integral per adaptar-lo als seus gustos o necessitats. Els habitatges tendeixen a ser espais més oberts, amb menys habitacions i amb la cuina unida a la sala d’estar. Per aconseguir-ho cal modificar la distribució original, i això sol implicar enderrocar o «moure» alguna paret. Abans de prendre aquesta decisió convé tenir en compte diversos aspectes.

En aquest article fem una aproximació senzilla als aspectes més importants abans de treure una paret de càrrega.

És una paret estructural?

El primer és assegurar-nos que l’envà realment no forma part de l’estructura de l’edifici. No sempre és fàcil saber-ho: amb el pas del temps, un envà de distribució pot haver-se assentat i, per compensar la fletxa d’altres elements de l’estructura, alguns elements no estructurals acaben entrant en càrrega.

Compte! Alguns envans poden haver-se convertit, amb els anys, en parets de càrrega.

Per fer-nos una idea de quines parets podrem eliminar i quines no, es pot aplicar un criteri ràpid, tot i que sempre ho ha de valorar un professional. Si la paret té més de 40 cm de gruix, és probable que sigui una paret de càrrega i, per tant, que formi part de l’estructura de l’edifici. Si el gruix és inferior a 10 cm, el més probable és que sigui de distribució i es pugui «moure» sense afectar l’estructura. En molts casos aquestes regles no es compleixen, així que la valoració final l’ha de fer un expert.

Sempre que es facin obres d’aquest tipus cal comptar amb un arquitecte o un aparellador que comprovi, amb els plànols de l’edifici i una visita, quin és el sistema estructural i quina funció tenen les parets que es volen modificar.

Si finalment es tracta d’una paret estructural, la reforma es pot fer igualment mitjançant un estintolament, però el procés serà més llarg i costós.

I si és un envà amb instal·lacions?

Cal anar amb compte en treure envans, sobretot quan els forjats són de bigues de fusta antigues. Aquest tipus d’estructura es deforma molt amb el temps: les bigues es van arquejant (fletxant) a poc a poc. Quan passa això, el sostre pot arribar a recolzar-se en els envans i, en enderrocar-ne un, l’envà del veí de dalt es pot fissurar o pot trencar-se un enrajolat o un altre acabat.

Un cop descartat que l’envà que volem enderrocar hagi entrat en càrrega, cal revisar les instal·lacions que hi passen.

Quan comprovem que la paret no forma part de l’estructura, abans d’obrir el buit o «tirar» l’envà ens hem d’assegurar que pel seu interior no hi passen conductes d’instal·lacions. És freqüent trobar dins dels envans cables de la instal·lació elèctrica, canonades de lampisteria o, en el pitjor dels casos, el conducte del gas de l’habitatge.

El tècnic contractat ha de comprovar, amb els plànols actualitzats de l’edifici, que a l’interior de l’envà que volem enderrocar no hi ha passos d’instal·lacions. Aquesta comprovació s’ha de fer abans de començar els treballs: si s’enderroca un envà amb una canonada o un cable a dins, a més de causar danys costosos pot ser molt perillós.

Si apareixen instal·lacions dins l’envà, la reforma es pot fer igualment: cal tallar els subministraments afectats i desviar les canonades o cables perquè passin per altres zones de l’habitatge. Pel risc que comporten les instal·lacions en mal estat (fuites de gas o d’aigua, contactes elèctrics), aquesta feina l’ha de fer personal qualificat.

La paret és estructural: què és un estintolament?

Un estintolament és la desviació de càrregues que es fa, normalment mitjançant una biga, per modificar el recorregut original de les càrregues de l’edifici. En l’execució d’un estintolament sol haver-hi dues fases: l’estintolament provisional, amb puntals, mitjanals i passadors, que és una construcció temporal per sostenir l’estructura mentre es modifica; i l’estintolament definitiu, en què l’estructura queda «oberta» i en condicions de seguretat adequades.

Hi ha moltes variants d’estintolament. El tècnic triarà el sistema en funció de les càrregues que suporta el mur, el seu gruix, la distribució de la resta d’elements estructurals, la mida del buit que es vol obrir i altres factors.

Estintolament amb degollament a banda i banda del mur

Aquest tipus d’estintolament s’utilitza per a llums (distàncies a salvar) curtes i càrregues baixes, ja que comporta un risc elevat si es fa sense estintolament provisional.

Estintolament amb retacat del mur mitjançant biga inferior

Consisteix a col·locar una biga que normalment queda encastada en tot el gruix del mur, cosa que obliga a fer un estintolament provisional complet. És adequat per a llums grans.

Estintolament amb confinament del mur

En aquest tipus d’estintolament de mur de càrrega (primer esquema de la figura, a1) no cal estintolar provisionalment el mur, i és el que ofereix més seguretat si els paletes no tenen gaire experiència en aquest tipus d’obres. Sol ser adequat per a càrregues baixes. Es col·loca una biga a cada costat del mur i s’uneixen amb connectors, generalment barres roscades amb resina epoxi.

La variant c és la més segura i l’adequada per a llums i càrregues grans. L’han d’executar professionals especialitzats en aquest tipus d’operacions.

Els passos per treure una paret de càrrega

1. Estudis previs

Un cop estudiats a grans trets els aspectes anteriors, cal redactar un projecte tècnic que defineixi el dimensionament estructural i el procediment constructiu.

2. Projecte

El projecte inclou un estudi de les càrregues existents de l’edifici, amb especial atenció al mur i als fonaments on s’intervindrà i, sobretot, a qualsevol singularitat o modificació inesperada que hi pugui haver a les plantes superiors i inferiors.

Després es fa un estudi de les càrregues modificades per comprovar que la desviació de càrregues al mur no genera situacions que comprometin la seguretat de les plantes inferiors i dels fonaments.

Finalment, es dimensiona la nova estructura d’acord amb la normativa: el Codi Tècnic (CTE) d’accions i, normalment, el d’estructures d’acer. Es comprova la resistència en estat límit últim i la limitació de deformacions, que sol ser la condició més exigent:

En el càlcul es limita la deformació de les noves bigues a 1/500 o 1/1000 de la llum. És a dir, una biga de 2 metres no pot tenir una fletxa de més de 2 mm.

I això després d’aplicar els coeficients de seguretat a les càrregues i els coeficients de minoració a la resistència dels materials. Aquí pots consultar què ha de contenir un projecte bàsic i d’execució.

Amb el projecte acabat es pot sol·licitar la llicència d’obres. Recorda que, segons l’article 128 de les Ordenances Metropolitanes, cal notificar als veïns l’existència del projecte i la possibilitat de consultar-lo.

3. Obra

Tot i ser una operació senzilla, té molt de risc, així que cal planificar i executar amb cura cada pas del procés. Convé que els paletes tinguin experiència en aquest tipus d’obres i que els encarregats de soldar els perfils sàpiguen fer cordons continus, del gruix especificat al projecte, nets i sense porus.

Exemple d’estintolament: perfils dobles sobre daus de formigó

Esquemes dels estudis previs

Planta i secció de la zona a enderrocar i dels elements a construir:

Detalls de definició del projecte

En aquest projecte vam optar per un estintolament amb confinament del mur. El vam fer a Terrassa, dins de la reforma integral d’un àtic. Aquest és el detall en alçat de la biga composta de l’estintolament:

I aquest, el detall en secció de la mateixa biga:

Procediment constructiu, pas a pas

Pas 1. Es defineix la zona d’actuació. En el nostre cas hi havia una obertura a la zona esquerra que s’elimina (es construeix el mur marcat en vermell al dibuix). Per no traslladar accions al pis inferior, aquest nou mur també s’estintola per sota, de manera que el descens de càrregues es mantingui igual. Es retira el revestiment del mur (normalment guix) i es fan cales per comprovar que la realitat constructiva coincideix amb el projecte, si no s’ha fet abans. Es desmunten el fals sostre i el paviment al costat del mur per deixar a la vista l’obra de fàbrica i veure en quins punts es recolzen les biguetes del forjat. Finalment, es marca i es replanteja l’estintolament.

Pas 2. S’apuntala el forjat superior amb puntals inclinats que porten les càrregues cap a la base del mur, perquè el descens de càrregues de l’edifici no s’interrompi durant l’obra. Just després de col·locar els puntals s’obren petits buits per construir els daus de formigó sobre els quals es recolzaran les bigues.

Pas 3. Sobre els daus de formigó es col·loca un perfil metàl·lic que fa de capitell i transmet al dau la càrrega de les dues bigues, una a cada costat del mur. Les zones dels perfils metàl·lics que descansen sobre els daus es retaquen amb morter sense retracció.

Pas 4. Amb l’estructura provisional (puntals) i els perfils metàl·lics col·locats i fixats, s’enderroca el mur.

Pas 5. El buit ja està acabat i només cal tornar a aplicar el revestiment i reposar el paviment i el fals sostre retirats al pas 1. En aquest tipus d’estintolament l’enderroc de la paret és l’últim pas (en molts altres no és així), cosa que el converteix en un dels procediments més segurs.

Aquest és el resultat final. Els daus de formigó no es veuen perquè estan enguixats.

Conclusions

Treure una paret de càrrega és una operació que ha de fer personal qualificat. Cada cas s’ha d’estudiar amb deteniment per complir la normativa vigent i garantir la seguretat durant i després de l’obra.

Si vols obrir un buit o treure una paret de càrrega, a KAITEK redactem el projecte d’estintolament de murs de càrrega i t’acompanyem durant tot el procés perquè sigui fàcil i segur. Explica’ns el teu cas.