INTRODUCCIÓ

A les inspeccions tècniques que realitzem dels edificis aquests tenen una deficiència molt comuna: la manca d’aïllament tèrmic de les façanes.

La manca d’aïllament causa condensacions a les façanes i un excés de despesa energètica.

L’estalvi energètic representa avui dia un dels objectius més importants que es plantegen tant en el disseny de nous edificis com en la rehabilitació d’edificis existents. L’energia (electricitat, gas i altres combustibles) cada cop és més cara i les normatives de l’edificació cada cop són més exigents.
L’aïllament tèrmic d’un edifici és primordial tant per minimitzar el consum energètic com per millorar el confort i el benestar per a l’usuari de l’habitatge. Les patologies associades a l’absència d’aïllament són moltes. En aquest article parlem del moho.

Hi ha 3 maneres de fer la intervenció en la classificació dels sistemes d’aïllament de façanes:

1. Aïllar per l’interior de la façana
2. Aïllar a la cara interior de la façana
3. Aïllar per la cara exterior de la façana

Actualment hi ha múltiples solucions d’aïllament tèrmic, però no totes tenen el mateix rendiment ni els mateixos avantatges. A continuació us explicarem quins són els principals sistemes d’aïllament del mercat, per a edificis ja construïts. Tots els edificis disposen de característiques que els fan únics i sempre caldrà que els tècnics facin un estudi previ per determinar quin sistema és el més adequat en cada cas. Dit això, aportem unes pautes bàsiques per decidir quin sistema és més del vostre gust.

A més de gastar menys i recuperar la inversió en pocs anys, la reforma amb aïllament pot fer que aconsegueixis ajudes públiques a la reahabilitació d’edificis.

AÏLLAR PER L’INTERIOR DE LA FAÇANA

INJECCIÓ D’AÏLLANT TÈRMIC A CÀMERA D’AIRE

Aquest sistema és ideal en els casos en què no es pot realitzar una rehabilitació de la façana exterior, usualment per desacords a la comunitat de veïns. Ens permet aïllar el nostre habitatge sense afectar la resta de veïns.

Pas 1. Secció de la façana sense aïllament:

Pas 2. Secció de la façana amb l’aïllament:

El procediment requereix càmera d’aire interior a la façana i consisteix a injectar material aïllant tèrmic a l’interior de la càmera. Això s’aconsegueix mitjançant pistoles d’injecció i aire comprimit, que introdueixen el material per uns orificis que s’hauran realitzat amb un trepant cada mig metre aproximadament, omplint la càmera amb el material aïllant en forma d’escuma o petites boles del material (EPS per exemple). Inserció del material a la cambra daire mitjançant els orificis cada 50cm.

Aquest sistema és sens dubte el més econòmic i no requereix rehabilitació ni per l’exterior ni per l’interior.

Aquest sistema, però, presenta diversos inconvenients que cal tenir en compte. L’aïllament no quedarà homogènia, quedant algunes zones amb una densitat d’aïllament més gran, a més, no s’eliminen els ponts tèrmics i en els casos en què no es disposi d’una ventilació eficient és possible l’aparició d’humitats per condensació.
En finalitzar la millora energètica de la nostra façana amb aquest sistema, sempre caldrà fer una petita reparació i un pintat al mur on s’hagin realitzat els orificis per a la injecció.

Materials d’aïllament més utilitzats als farcits de càmeres d’aire de façanes

Llanes de roca insuflada

Llana de roca fina per insuflar és un material derivat de pedra volcànica i carbó en forma de nòduls de llana de roca al pes, per tant, es pot insuflar entre envans i murs. A més, té classe de reacció al foc A1 (Euro Classe) per tant és incombustible.

EPS insuflat

És el material aïllant aconsellable en cambres estretes o bé cavitats molt fines i irregulars. Resistent davant de l’aigua i incorpora un tractament especial de grafit que modifica la radiació tèrmica ja que la reflecteix. És un aïllant tèrmic reutilitzable i amb una bona durabilitat. És convenient per a entorns amb temperatures extremes a lhivern.

Cel·lulosa insuflada

La cel·lulosa és un aïllant tèrmic format per un compost de reciclatge mòlt (paper de diari normalment), i per sals que li aporten propietats insecticides, ignífugues i antifúngiques. És molt bon aïllant tèrmic i acústic; eficaç per a lhivern a causa de la seva baixa conductivitat tèrmica.
Eficaç per a l’estiu ja que té una capacitat enorme per guardar calor, amb una inèrcia propera a 12 hores. Per això té un comportament fantàstic a l’estiu, cedint part de la calor acumulada al llarg del dia i de la nit.
D’altra banda, regula la humitat, ja que té capacitat per emmagatzemar-la, és un material ecològic i per tant necessita poca energia per a la seva fabricació.

Avantatges i inconvenients d’aïllar a l’interior de la cambra d’aire de la façana

Avantatges:
– No requereix una rehabilitació per l’exterior o l’interior de la façana.
– Permet aïllar habitatges de manera independent a la resta de l’edifici.
– És el sistema amb una aplicació més ràpida.
– És el sistema més econòmic.

Inconvenients:
– No elimina els ponts tèrmics, es poden generar humitats per condensació.
– No assegura homogeneïtat a la seva aplicació, algunes zones de l’habitatge quedaran més aviat aïllades.
– Cal una càmera d’aire a façana.

AÏLLAR PER L’INTERIOR. ADDICIÓ DE CAPA AÏLLANT EN PER L’INTERIOR DE LA FAÇANA; Trasdossats.

Aquest sistema és ideal en els casos en què no es pot fer una rehabilitació a l’exterior de la façana i tampoc no es disposa de cambra d’aire. Aquest mètode sol ser l’única opció viable per a aquells edificis amb façanes catalogades com a patrimoni històric.
Consisteix a construir una capa dʻaïllant tèrmic, directament sobre la cara interior de la façana. Hi ha dos sistemes de trasdossat per l’interior.

Pas 1. Secció de la façana sense aïllament:

Pas 2. Secció de la façana amb l’aïllament:

1.Trasdossat directe

L’aïllament s’aplica directament sobre una base de suport (resistent per garantir l’estabilitat) mitjançant fixacions mecàniques, i sobre aquest, panells de guix laminat adherides. Sobre aquests panells se li aplica un acabat de pintura.

2. Extradossat autoportant

Les plaques d’aïllament tèrmic es col·loquen entre els muntants de l’estructura auxiliar autoportant (que pot ser d’acer galvanitzat o de fusta) dels panells de guix laminat, fixats mecànicament als perfils. Finalment s’aplica una pintura com a acabat final dels panells. Com que és autoportant, no utilitza el tancament com a suport. En aquests casos és recomanable col·locar abans de la placa de guix una barrera de vapor (polietilè per exemple); depèn el clima on s’emplaça el nostre edifici això és imprescindible.

Encara que aquest sistema aconsegueix l’objectiu d’aïllar tèrmicament el nostre habitatge, el sistema d’aïllament tèrmic per l’interior mitjançant trasdossat menys té alguns inconvenients per tenir en compte com poden ser que no resol els problemes dels ponts tèrmics i que es genera una petita pèrdua de superfície útil a l’habitatge. Aquesta pèrdua de superfície és deguda a l’augment del gruix dels murs, aproximadament entre 5-10cm.

Materials d’aïllament més utilitzats als trasdosats

1.Llana de roca

L’aïllant de llana mineral (llana de vidre o llana de roca) en trasdossats, s’instal·la en forma de panells semirígids i es col·loquen entre els perfils metàl·lics del sistema de trasdossat autoportant.

2. Poliestireno expandido (EPS)

El poliestireno expandido o EPS es un material plástico celular y rígido, espumado (contiene aire) y se utiliza en el sector de la edificación como aislante térmico y acústico.
Se instala generalmente mediante el sistema de trasdosado directo, cuando el cerramiento existente sirve de soporte.

3. Poliestireno extrusionado (XPS)

Las planchas de XPS se pegan al soporte existente mediante un adhesivo (cemento-cola), y opcionalmente también con fijaciones mecánicas. Como revestimiento final se aplica un guarnecido de yeso negro, y sobre éste, el yeso blanco.

4. Poliuretà

És un material amb elevada capacitat aïllant i durador en el temps (25 anys). Generalment s’aplica projectant el poliuretà, o bé amb planxes conformades (molt corrent en panells sandvitx) sobre el qual s’instal·la plaques de guix laminat. Quan el trasdossat és directe, es pot executar amb conjunts de planxa de poliuretà i placa de guix, o bé executant una projecció in situ.

Avantatges i inconvenients d’aïllar per l’interior

Avantatges:
– Permet un aïllament homogeni a tota la zona d’aplicació.
– Permet aïllar habitatges de manera independent a la resta de l’edifici.
– És aplicable per habitatges amb façanes de protecció històrica.

Inconvenients:
– No elimina els ponts tèrmics, es poden generar humitats per condensació.
– Es generen molèsties per als usuaris de ledifici, en dur-se a terme obres a linterior de lhabitatge.
– Lleugera pèrdua de superfície útil a l’habitatge, ampliació del gruix de façana.

AÏLLAR PER L’EXTERIOR DE LA FAÇANA

A banda del SATE, hi ha altres sistemes d’aïllament per l’exterior del full principal de la façana. Per exemple la façana ventilada, un mur de doble fulla tipus cavity wall (la fulla exterior sol ser pesada també) o la tipologia d’envà pluvial. Però en rehabilitació el més usual és el SATE avui en parlarem. En propers articles parlarem dels altres sistemes.

Pas 1. Secció de la façana sense aïllament:

Pas 2. Secció de la façana amb l’aïllament:

SISTEMA SATE D’AÏLLAMENT

Aquest sistema consisteix en la construcció de múltiples capes a l’exterior de la façana. Aquesta nova “pell” estarà composta per materials aïllants recoberts amb elements de protecció a la intempèrie. Aquest sistema requereix que les normes urbanístiques de la zona permetin una ampliació de la façana cap al carrer ja que la façana guanyarà un gruix aproximat de 7cm cap al carrer.

Consulta aquest article que realitzem a KAITEK ARQUITECTURA per conèixer més detalls del sistema

El sistema d’exterior, SATE, permet aïllar de manera eficient tot l’edifici i alhora permet una rehabilitació completa de l’estètica de la façana.
Durant la implementació del sistema SATE mai no serà necessària l’afectació de l’interior dels habitatges, les obres de millora transcorreran única i exclusivament a la bastida exterior.
Aquest sistema és el que permet l’estalvi energètic òptim, reduint el consum energètic anual una mitjana del 55%, però també cal remarcar que és sens dubte el sistema més costós. Aquest és l’únic sistema que permet eliminar completament els ponts tèrmics i que no requereix de cap feina a l’interior dels habitatges.

Aquestes són les capes princpals del sistema SATE:

1. Capa d’acabat exterior, monocapa de morter, per exemple
2. Segona capa de revocat
3. Malla de reforç
4. Primera capa d’arrebossat
5. Aïllament tèrmic enganxat i fixat a la fulla principal de façana

Una de les millores més notables amb el sistema SATE és la reforma integral que se li aplica a la façana, permetent canvis estètics enormes alhora que millorem substancialment l’aïllament tèrmic de tot l’edifici. A continuació us deixem alguns exemples dels possibles acabats mitjançant el sistema SATE.

Avantatges i inconvenients d’aïllar per l’exterior

Avantatges
– Permet un aïllament homogeni a tota la zona d’aplicació, anul·lant ponts tèrmics.
– Permet una rehabilitació estètica completa de la façana.
– Millora d’aïllament acústic.
– Es protegeix la façana davant de les agressions climàtiques.
– No requereix cap treball a l’interior dels habitatges.
Inconvenients
– És el sistema amb un procediment de col·locació més llarg.
– Dels tres comparats és el sistema més costós.