Sobre aquest tema haureu tingut molts l’oportunitat d’apreciar a Europa, sobretot en aquests països que habitualment anomenen nòrdics (alguns els anomenen directament civilitzats) la manca de campanes extractores dels habitatges. És perquè fa fred i no volen que es perdi ni una sola caloria per la xemeneia? és perquè només mengen entrepans amb mantega?
I per altra banda és curiosa la profusió de normatives a Espanya que promouen la inclusió de xemeneies als nostres edificis. Potser és per un clima benigne, o el trauma que ha creat viure durant molts anys en habitatges insalubres o fins i tot l’afició innegable de cuinar sardines fregides.
Per què passa això? nosaltres protestem davant d’aquestes imposicions normatives: és lògic que la normativa promogui la qualitat de l’aire, però la qüestió és que una campana extractora és un gran forat a l’envolupant tèrmica que pot suposar grans pèrdues energètiques. Si hi ha mesuradors de CO2, CO, NOX, etc amb què es pot demostrar objectivament la qualitat de l’aire, no veiem la raó per la qual no es permet que hi hagi sistemes alternatius com les campanes de recirculació amb filtres de carboni.
La normativa dhabitabilitat
Cal tenir un aparell d’extracció de cuina instal·lat perquè un habitatge tingui cèdula d’habitabilitat? Ens referim a la cèdula d’habitabilitat de segona ocupació perquè actualment, per a cèdules de primera ocupació hi ha altres normatives que regularien l’extracció de la cuina (vegeu l’apartat CTE en aquest mateix post)
Per a edificis antics i la cèdula d’habitabilitat de segona ocupació
Segons l’annex 2 del de (en què es defineixen les condicions dels habitatges usats i creats amb anterioritat al 1984) Per a habitatges creats amb anterioritat a l’11 d’agost de 1984:
6.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que: a) Estigui format com a mínim per una pica i un aparell de cocció elèctric o de gas. b) Estigui en una mateixa peça. c) La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell de l’equip higiènic.d) La peça on estigui inclòs tingui una ventilació a l’aire lliure directa oa través d’un conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.
Per tant, es dedueix que no cal tenir campana extractora a la cuina per a la concessió de la cèdula d’habitabilitat a habitatges anteriors a l’11 d’agost de 1984. L’única exigència per a aquests habitatges és que la cuina, l’habitació de la cuina, tingui un aparell de cocció i tingui ventilació natural o mitjançant un conducte.
Per a edificis nous (segons el Decret 141/2012)
c) Un equip de cuina que estigui format, com a mínim, per un aigual i un aparell de cocció, i que disposi d’un sistema específic d’extracció mecànica sobre l’aparell de cocció connectat que permeti l’extracció de bafs i fums fins a la coberta.
El Decret d’Habitatge és prescriptiu en invalidària tota solució alternativa, al contrari del CTE com veurem al següent punt (tot i que proposa solucions de disseny aclareix al preàmbul que si es poden garantir les prestacions de salubritat amb altres solucions, han de ser acceptades)
El Codi tècnic de l’edificació
Aquesta normaria afectaria els habitatges creats des del 2006 que va ser quan va entrar en vigor el CTE.
El CTE al document bàsic DB HS, on es defineixen els requisits que ha de tenir un edifici quant a la salubritat, i en concret al DB HS3 on s’estableixen els paràmetres de ventilació (cabals de renovació d’aire, etc.) es diu que a part de la ventilació de salubritat (l’aire necessari per respirar de manera saludable) es ha de comptar amb una ventilació específica de laparell de cuina amb un cabal de 50 l/s.
Literalment diu així:
Les cuines han de disposar dun sistema addicional específic de ventilació amb extracció mecànica per als vapors i els contaminants de la cocció. Per fer-ho, cal disposar d’un extractor connectat a un conducte d’extracció independent dels de la ventilació general de l’habitatge que no es pot utilitzar per a l’extracció d’aire de locals d’un altre ús. Quan aquest conducte sigui compartit per diversos extractors, cada un ha d’estar dotat d’una vàlvula automàtica que mantingui oberta la seva connexió amb el conducte només quan estigui funcionant o de qualsevol altre sistema antirevoco.
Cal recordar que els mateixos creadors del CTE destacaven que les virtuts d’aquesta nova normativa d’edificació a Espanya, a diferència de les anteriors, seria prestacional. És a dir, que en comptes de dir com cal resoldre els edificis constructivament, la normativa de l’edificació fixaria uns paràmetres objectius (d’aïllament, qualitat de l’aire, impermeabilitat…) que podran ser coberts per diverses solucions tècniques i constructives que donessin unes prestacions anàlogues.
Aquestes innovacions en l‟enfocament de la normativa estatal d‟edificació, el CTE, no tenen res a veure amb les normatives municipals i autonòmiques, que tenen una mira molt més tancada i estan molt més enfocades a la prescripció directa de solucions que al‟establiment de paràmetres de prestació objectius.
Observi’s doncs aquesta cita literal de la part 1 del Codi Tècnic:
3. Per justificar que un edifici compleix les exigències bàsiques que s’estableixen al CTE es podrà optar per: a) adoptar solucions tècniques basades en els DB, l’aplicació dels quals en el projecte, en l’execució de l’obra o en el manteniment i conservació de l’edifici, és suficient per acreditar el compliment de les exigències bàsiques relacionades amb aquests DB; o b) solucions alternatives, enteses com aquelles que s’apartin totalment o parcialment dels DB. El projectista o el director d’obra poden, sota la seva responsabilitat i prèvia conformitat del promotor, adoptar solucions alternatives, sempre que justifiquin documentalment que l’edifici projectat compleix les exigències bàsiques del CTE perquè les prestacions són, almenys, equivalents als que s’obtindrien per l’aplicació dels DB
De manera que el CTE sí que admetria solucions alternatives a la típica campana connectada a la xemeneia de l’edifici.
Documents oficials amb interpretacions normatives
A l’ajuntament de Madrid es publiquen consultes resoltes al departament d’urbanisme, que lògicament tindrien un caràcter vinculant. A la resposta de l’administració es tracta d’una consulta sobre un informe del 2005 en què s’afirmava clarament que si a l’aparell de cocció s’utilitzen plaques elèctriques no cal l’existència de la xemeneia exigida a les Normes Urbanístiques del PGM.
En aquesta consulta se cita la part 1 del CTE l’article 5. 3. b) esmentat anteriorment en aquest post. i reafirma el que s’ha dit a l’informe, subratllant que si el projectista assumeix sota la seva responsabilitat, i amb el consentiment del promotor, que el sistema proposat és almenys equivalent al que es proposa al DB HS 3. Però la consulta diu que en cas que el projectista i promotor optin per aquesta solució, lògicament, s’haurà de justificar documentalment el disseny i dimensionat de tots els elements del sistema (aquí hi ha un marge ampli on el tècnic municipal encarregat de l’aprovació del projecte pot “jugar”, cosa que no es garanteix en la resposta és que algun tècnic municipal entengui la documentació justificativa que han d’aprovar)
Deixeu un comentari